El sentit de la vida

Desde l'assignatura Persona,cultura,religió i valors, hem llegit de forma individual el llibre: El sentit de la vida de Francesc Torralba.

Com a idea general del llibre, jo destacaria la incògnita que l’autor ens intenta desvetllar: El sentit de la vida, i com l’enfoca desde diferents visions al llarg dels dotze capítols. A través de les diferents vivències i cites que ens argumenta vol fer-nos arribar diferents qüestions a les que només nosaltres podem donar resposta.

Aquestes son algunes de les idees principals que jo he extret de la lectura:

La percepció del temps

La primera idea que jo destacaria del llibre seria la metàfora que l’autor ens presenta a l’inici de la lectura , on argumenta que estem dins d’un cercle. Es refereix a les diferents etapes que té la vida i com en cada una d’elles tenim una percepció diferent de tot el que ens envolta. En cada etapa també tenim diferents objectius, que fan que valorem de diferent manera la nostra vida. Aquesta comparació que ens fa l’autor del cercle amb les etapes de la vida jo la relaciono amb el terme que vam treballar a classe on es definia el jo com a ésser històric i dinàmic, és a dir, que canvia al llarg del temps.

La consciència d’existir

Aquesta idea queda molt ben explicada amb la comparativa que fa l’autor amb el gran teatre de la vida, on l’actor principal som nosaltres mateixos , que en un determinat moment som conscients d’on som i perquè hi som . Aquest és el moment on prenem consciència de la nostra existència. De qui som, de l’ésser corpori, de l’espai que aquest cos ocupa, de la matèria que el forma, de que no som éssers aïllats.

Data de caducitat

La reflexió que ens presenta l’autor és si sapiguèsim que el dia que acabem d’iniciar és l’últim que viurem, com reaccionaríem i com el viuríem. És ben cert que moltes vegades portem un ritme de vida tant accelerat que no ens aturem a assaborir els petits moments, creiem que encara ens queda molt de temps per davant i no ens adonem que aquest va passant a gran velocitat. En relació amb el que treballem a classe he recordat l’article que vam llegir d’en Pep Busquets, on ens explicava com una persona que ha experimentat tenir la mort molt a prop s’ha ensortit i encara més ha sapigut viure cada moment com si fos l’últim, demostrant il·lusió, constància i superació i sobre tot moltes ganes de viure.

Vides diferents

Cada persona fem el nostre propi itinerari, tot i que compartim el camí amb diverses persones, amb les que podem o no compartir opinions, pensaments o experiències. Només nosaltres podem donar el sentit a la nostra vida. Som éssers racionals, observem la realitat i actuem en conseqüència, estem dotats d’intel·ligència la qual ens permet escollir i prendre els nostres propis camins.

La part espiritual

Tots el éssers humans necessitem dotar de sentit la nostra existència i moltes preguntes giren entorn a la part espiritual. Hi ha preguntes amb respostes poc exactes o poc lògiques per la ment humana que deixen al descobert el límits de la ciència i que ens fan qüestionar diferents enigmes.